DIA 9: ON ESTAN ELS DINERS O UNA GRAN PART

Parlarem més de diners i dels bancs. Avance la reflexió del dia. Hui, si llegiu el dimecres, vaig de viatge cap a Madrid. Demà dijous ho comentarem amb calma. La Junta Electoral Central ens espera. Un segell i cap a casa, si tot va bé. I fins que arriben els nostres a partir del 20 N.

Al tema. Els jornals d’alguns directius de caixes, entitats sense accionistes i amb els seus presidents imposats pels poders polítics locals i autonòmics, són d’escàndol.  I si perden diners, no en posen ni un de la seua butxaca. Més escàndol.

No hi ha un clau. Tot està molt malament. Per tant,  tenim una pregunta a fer-nos. Si els bancs no tenen diners per a préstecs, l’administració no paga, hi ha milions d’aturats,… qui té els diners i on estan?

Espanya ha deixat de ser, o deixarà de ser, l’octava  economia del món l’any 2011. Brasil passarà a tindre eixe privilegi  per la grandària del seu PIB, d’acord amb les previsions del Fons Monetari Internacional, organisme a què tampoc convencen molt els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011 i les seues expectatives o futura liquidació. Ni al FMI ni als 80% dels entrevistats al baròmetre del CIS publicat ahir que considera que la situació és regular o fatal.

Quan acabe el present exercici Espanya complirà el seu quart any  consecutiu de crisi. Si ningú posa remei  2011 serà el tercer any en què el PIB decreixerà, fet insòlit en les últimes dècades.

La crisi, no obstant això, només ha deixat la seua empremta en les xifres de desocupació,que no en la de poderosos. Segons les últimes dades del Ministeri de Treball, hi ha més de 4 milions de persones registrades per desocupació. Però, sabeu quantes persones tenen un patrimoni financer de més de 100.000 euros? Segons les dades oficials, 2,6 milions de ciutadans, un 6,7% de la població que té algun tipus de relació amb una entitat financera, normalment alguna hipoteca. Però hi ha més. D’eixa xifra, 117.000 disposen de més d’1 milió d’euros per a invertir. És el 0,3% del total. El 93% dels mortals es troben entre els que no aconseguixen els 100.000 euros nets. Entre eixe privilegiat 7% reunixen el 61% dels recursos financers que es mogueren a  les entitats (Bancs i Caixes), un total de 830.000 milions d’euros.

 Qui va dir crisi? No serà que una altra cosa?

 

 

 

 

DIA 8: MAFO, ELS BANCS I ELS DINERS NEGRES

Baldoví ha demanat la intervenció de la Fiscalia General davant les declaracions del governador del Banc d’Espanya sobre la CAM. Si el que diu MAFO (Miguel A. Fernández Ordóñez) és cert, no sabem ben bé què estan esperant. Els informes tècnics segons el responsable de la màxima entitat supervisora són contundents.

De totes maneres, a MAFO que ha recomanat retallades de salaris a funcionaris i altres mesures com l’augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys, també li podríem demanar algunes explicacions. La crisi bancària està unida a la immobiliària i esta a la hipotecària. Algú hauria d’explicar les taxacions de solars, immobles i altres propietats que varen servir com a base per a la concessió de crèdits ara fallits. Algú hauria d’explicar com es va rebentar un mercat sense que es fixaren per cap autoritat preus de referència per a controlar la solvència dels crèdits concedits. Ni per controlar el preu d’accés a la vivenda. On estaven els socialistes? Segurament demanant i esborrant crèdits a Caixa de Catalunya per al PSC, on el pianista Narcís Serra, ha tingut el mèrit de portar-la a la intervenció. Caldria quantificar també l’import de crèdits i interessos perdonants als grans partits els últims anys.

I és que als bancs i caixes els han permés fer crèdits barats a canvi d’importants comissions bancàries. El negoci era el prèstec de diners barats amb altes comissions pels serveis. Algunes molt significatives com ara el cost cobrat als comerciants per l’ús de les targetes de crèdit que també era lliure i amb permís de MAFO.

I mireu quina contradicció més gran. Diuen alguns informes que més de 205.000 milions d’euros circulen per Espanya sense el més mínim control d’Hisenda, és a dir, economia submergida, una pràctica cada vegada més habitual en els països on s’ha evidenciat més la crisi econòmica. Espanya no encapçala aquesta classificació realitzada per ATKearney amb el patrocini de Visa. Tenim per damunt a molts més països com Itàlia (22% del PIB) i Grècia (25%).

A Espanya, un de cada cinc euros de negoci que es genera no està controlat per Hisenda. I açò és greu. Perquè els 205.000 milions d’euros són el 20% del Producte Interior Brut. I d’haver aflorat, no haguera sigut necessari cap pla d’ajust, ni congelar les pensions, ni baixar el sou als funcionaris públics…

Diuen els experts que no hi ha millor solució per a disminuir el pes de l’economia submergida que reduir l’ús dels diners en efectiu, que possibilita que moltes operacions de petita quantitat es realitzen “en negre”. Per açò recomanen al Govern de l’Estat que fomente l’ús dels mitjà electrònics de pagament en comerços, bars, restaurants i taxis. Això diuen els experts. Els bancs i caixes no han facilitat la pràctica amb comissions altíssimes. Són els amos. Fins a quan?