DIA 16: SOM COM TU

Veig que Camps se’n va al Japó i em pose malalt. Veig a l’alcaldessa d’Alacant que riu al seu escó i pense que és una persona immoral. Els meus valors no ho entenen.

Però després veig a Rubalcaba i em rebolica la panxa. El trobe un cínic, un manipulador, un farsant. Els socialistes han perdut els valors que els identifiquen com a projecte i treballen al servici de les entitats financeres. Estan morts com a projecte social i són empleats d’una gran màfia. En el PSOE no pinta ningú res, són “sicaris” dels poders reals. Wikileaks ja ho va evidenciar. I ja no hi ha grup mediàtic que ho puga amagar. Gràcies a Déu, a Facebook i a l’internet.

Després, veig a Mónica Oltra i m’emociona tanta honradesa junta. Els meus valors són els de Mònica i cada dia els de més gent. És l’èxit del Compromís. És com jo, som com molts, som com tu.

L’oportunisme no val, és fer trampa. El que cal és viure d’acord als nostres valors i la gent del moviment global vorà en les nostres accions que els fem cas o som com ells. I acceptaran també els nostres valors com a coses a compartir. El futur del valencianisme depén d’això més que unes altres coses. Són els valors del moviment de mestres, per exemple, que busquen l’excel·lència.

El dia 15, el dissabte, milers de persones al món eixiran als carrers per a demanar un canvi global. Personalment, també hi aniré amb la meua família i els meus amics que estan com a motos esperant el dia. Crec que són manifestacions plenes de valors, que demanen la solidaritat entre les persones per a canviar una societat dirigida des dels despatxos per un sistema econòmic que no dóna garanties plenes per al benestar de les persones. Vull que els meus fills recorden eixe dia com un dia històric. Serà un bon senyal. Com ho varen ser les manifestacions contràries a la guerra il·legal de 2003.

Hem contemplat les desgràcies del conegut com a Tercer Món i hem col·laborat en programes per a combatre la fam o afavorir el desenvolupament. Compartíem menjar i també medicines o tecnologia bàsica. Conec persones que han dedicat tota la seua vida a eixa causa.

Ens hem involucrat, cadascú des de la seua procedència social i familiar, en projecte solidaris del nostre món. Jo ho vaig fer fa anys amb Càritas i alguns dels meus millors amics i amigues. Compartíem menjar o recursos i coneixements per ajudar als pobres, en tots els sentits, que vivien al meu poble. El concepte de justícia social el vaig aprendre de manera pràctica:negociant amb els bancs per a que no executaren préstecs, negociant amb Iberdrola la reposició del servei elèctric, aconseguint que l’Ajuntament no tallarà l’aigua a les famílies,…

La lliçó més important de tots aquells anys és que s’ha de viure d’acord amb els teus valors i que per ells et reconeguen. En això estem.