DIA 19: QUE NO, QUE NO, QUE NO ENS REPRESENTEN

Representar, that is the question. Hem viscut un dia històric i voldria aportar una reflexió més.

Dilluns dia 17, conjuntament amb les llistes per al Congrés i el Senat, la nostra coalició presentarà el suport de més de 20.000 signatures recollides des de la convocatòria electoral, fa poc més de quinze dies. Ha estat el suport de moltes i molts demòcrates contra una reforma d’enguany mateix impulsada per Zapatero, Rubalcaba y Rajoy que votaren Pajín, Ciscar, González Pons, Gil Lázaro, Uriarte… IU i UpyD presentaren un bon grapat d’esmenes però sembla ser que oblidaren esmenar la modificació que exigia els avals. No és cap casualitat i cal denunciar-ho també. Caldrà recordar-ho durant la campanya. Ens han volgut fora, des de sempre, i no ens representen. Ni a nosaltres ni a molts com nosaltres.

La modificació de l’actual normativa electoral és un clam que ompli places i carrers. El bipartidisme, que alguns consideren com a font de l’estabilitat, s’ha manifestat com una opció inútil. El parlament de l’Estat no representa la pluralitat de la societat i això s’ha de canviar. S’ha mostrat com l’opció dels bancs i dels qui s’han dedicat a traure profit de l’administració pública. El PP guanyarà les eleccions perquè, posats a fer el mateix, sempre és bo provar si hi ha algú de confiança més eficient. El PSOE patirà una derrota històrica i tindran entrada al parlament molts partits i candidats amb ganes de representar que evidenciaran en pocs mesos que cal una renovació de la política liderada per noves visions progressistes.

Per això, la voluntat de PP i PSOE és un parlament de 300 escons, per ocupar-ne el 90% i reduir la pluralitat a poc més de 25 diputats i diputades. El problema és que sobren diputats i diputades, que s’ha de reduir despesa pública després d’haver propiciat el deute més important de la història a base de donar contractes a les constructores, a les companyies elèctriques i salvar als bancs. No tenen mesura.

La llei electoral de 1985 no aprofita per a representar a la societat. La Constitució permet arribar a 400 diputats. I hauria de desaparèixer el mínim per província. I fixar un mètode de representació més proporcional. També caldria obrir les llistes, que no foren tancades, per a que es trien els diputats i diputades que més ens representen.

IU pactarà un mètode per a que els seus vots en el conjunt de l’Estat tinguen més representació. La seua fórmula són 350 diputats per províncies -acceptarien també els 300- i la resta, 50, en un pot estatal a repartir pels vots sense representació on en podrien tindre un màxim de 8 addicionals segons alguns comptes. No és un bon sistema i representa una opció partidista més que representar la voluntat popular. No és el que es demana a les manifestacions i per això xiulen Cayo Lara a la Porta del Sol.

Joan Baldoví ha llançat una proposta clara: la celebració d’una consulta popular, d’un referèndum, per a canviar la llei electoral per un sistema proporcional i profundament democràtic. Són necessàries 500.000 firmes en tota Espanya. En quinze dies n’hem recollit 20.000. Liderem l’espai valencià de progrés amb la proposta de Baldoví com la millor mostra de la nostra voluntat de representar.