DIA 22: PER AL PSOE SOM UN IRRESPONSABLES

La candidata per València del PSOE demana per al 20N un vot responsable cap a la seua formació. I explica que, o mana el PSOE o el PP i que els electors han de triar de la parada. Que són l’única formació de l’esquerra que pot governar. De traca, com a mínim, quan no s’acosten al PP ni de lluny després de trenta enquestes i necessitarien el concurs de partits de tota classe per a fer president a Rubalcaba. Que li explique algú que si el PP no arriba a 200 diputats serà per l’entrada dels menuts que ens farem amb els últims escons: que si s’ho juguen a tot o res, no arrepleguen ni les de terra.

L’altaveu de la gran frase ha estat la premsa escrita que vol dibuixar una realitat convinguda i retroalimenta esta manera de pensar, que també és la seua. Al rojos o als blaus, que és més fàcil tot. La diuen i a l’endemà, el mitjà escrit ho publica a quatre columnes com si ací no haguera passat res: governar sense fer cas al programa anunciat, quedar-se sense diners per a intervenir en el mercat amb el rescat dels bancs que després no en solten ni un, dir als bancs/caixes que facen provisions -reduïsquen la morositat executant les hipoteques- per a després dir que la qüestió és la capitalització (el core capital), vendre la falta de renovació del deute públic com un atac dels especuladors,… Si això no és ser irresponsable és que no tenen trellat esta gent. Ni qui els riu les gràcies. L’eslògan de l’extrema dreta americana arriba a la nostra campanya. L’eslògan propi de Bush, el vot responsable. Accountable hold, suport responsable.

Mireu si són responsables que el resultat del PSPV el 22M no va alçar ni pols ni remolí. En el fons, a Alarte el varen posar des de Madrid i la resta de dirigents històrics, alguns dels quals ocupen llocs d’eixida ara, estaven bastant satisfets amb la “trompà” del debutant d’Alaquàs i el seu equip. Al cap i a la fi, això de l’AVE és de cine per anar a Madrid en poc més d’hora i mitja.

Hui mateix, mentre Mónica Oltra explicava la proposta sobre la cancel·lació de la hipoteca amb l’entrega del pis, afirmant que el 73% de la morositat bancària per la crisi de la rajola és dels promotors, que sí que poden fer això sense problemes mentre que un pobre obrer no, els diputats i diputades del partit responsable llegien el dossier de premsa satisfets: a Camps els jutjaran el dia 12 de desembre.

Però l’error és un altre. En el PSOE hi ha 2,4 milions de votants de centre, semblants a altres 4,5 milions de votants populars. Al País Valencià, únicament uns 100.000. Els que van votar al PSOE en el 2008 van interpretar l’oferta popular com una opció una miqueta extrema, incapaç de situar a un moderat com Ruiz Gallardón en les seues llistes, per posar un exemple il·lustratiu.

Han anat a per ells durant set anys, des de 2004. Ho va intentar Pla quan tenia a sis punts el PP després dels trens d’Atocha amb la inútil foto de l’Estatut de la vergonya, a l’ombra del magnoli del pati del Palau de Benicarló. Els ha volgut captar la nova direcció denunciant la corrupció de Camps: vota’m a mi que sóc com ells però honrat. Ho va intentar Alarte per Nadal de 2010: si tu me dices ven lo dejo todo Paco. Ho va desitjar en el ple d’investidura on li va oferir la seua mà per a elaborar consensos i Camps li va contestar que tenia més vots ell que Jorge en Alaquàs. Ara, perduts els moderats després de set anys, venen a pels electors que podem atraure els irresponsables acusant a qui ens vote de tindre poc trellat.

El problema és que tanta responsabilitat els ha fet avorrits i ací, estem esperant el PP per a plantar-li cara per a que no se’n passen quan governen, que és el que toca. Ara som el vot útil.