DIA 26: NO HAY PAN PARA TANTO CHORIZO

Hui, Fran Ferri, em diu que parlem dels polítics que no van a treballar. Li dedique la reflexió del dia a ell i als joves, que són el futur que m’agrada. I perquè alguna cosa sap que es mou en esta línia.

Ho va dir un amic meu de manera brillant: hem heretat del segle XX un sistema de partits que és percebut pels ciutadans com una nova aristocràcia. I és cert. Són com una part de l’Estat més que de la societat civil. De fet, els partits grans no se sostenen per les quotes -en el PP ni en paguen sembla ser- i depenen, en gran mesura, de les ajudes públiques.

Propostes de reducció de diputats i diputades com les de PP i PSOE van en eixa direcció. No parlen d’unes altres coses que són les que fan que s’haja distanciat el carrer dels representants polítics. Una separació que ha augmentat proporcionalment als privilegis coneguts de la classe política. En parlarem d’algunes.

DEDICACIÓ EXCLUSIVA: Els càrrecs públics poden rebre dos o tres remuneracions de l’Estat mentre que un ciutadà ha de tindre dedicació exclusiva per cobrar el sou sencer. És el cas de Leire Pajín o de Cospedal.

PENSIÓ MÀXIMA
: Una persona ha de cotitzar 35 anys per a cobrar la pensió màxima. Els diputats tenen prou amb 7 anys d’exercici del càrrec per a garantir-la.

INDEMNITZACIONS: La CEOE diu que el comiat improcedent s’ha de retribuir amb 12 dies per any i no amb 20, després d’haver fulminat els 45 dies amb motiu de la crisi. Els diputats del Congrés i Senat reben indemnitzacions que cobren encara que se’n vagen voluntàriament a un altre treball o a fer de ministres o l’inrevés. Sí, així de dur. I fortíssimes en comparació a la proposta de la CEOE.

INCOMPATIBILITAT: No hi ha incompatibilitat entre cobrar la pensió pública pel desenvolupament de càrrecs polítics i cobrar un sou o una pensió d’origen privat. No estan equiparats el règim dels polítics amb el règim general.

IMMUNITAT PARLAMENTÀRIA: Comprensible en el seu dia per a exercir el treball de denúncia i control sense l’amenaça de la querella permanent. Però s’ha traduït amb el pas del temps com una armadura per emparar comportaments delictius, presumptes en la majoria del casos. De presumpta corrupció com un piano volia dir. A les Corts Valencianes tenim 10 persones en esta situació, un 20% dels diputats electes del PP.

FRAU ELECTORAL: No hi ha cap responsabilitat per al polític que es presenta a les eleccions amb un programa concret o proposta concreta -més greu encara- i quan governa no se’n recorda. És el cas de la reforma laboral per a incrementar l’edat per a cobrar pensió de 65 a 67 anys que en el món civil és impossible per incompliment contractual.

ABSENTISME DESPENALITZAT: L’absència dels polítics del seu lloc de treball no es penalitza com la de qualsevol treballador o treballadora. No comporta pèrdua del sou o la pèrdua del lloc per l’absència injustificada. El cas paradigmàtic és Camps que no xafa les Corts Valencianes.

IMMUNITAT JUDICIAL: Els darrers anys hem conegut una gran nombre de polítics, de “dipuimputats”, que es presenten a les eleccions amb processaments judicials per càrrecs de corrupció. Ací la presumpció ja està més feble. El cas paradigmàtic és el del jutge Garzón: quan es va obrir el cas contra ell arran de les investigacions pels crims del franquisme i altres, el Consejo General del Poder Judicial el va suspendre de “empleo y sueldo”. El diputats són els únics funcionaris públics al quals la Llei de Funció Pública deixa lliures de suspensió cautelar. Com a contraprestació caldria endurir el càstig contra les denuncies contra polítics fetes a mala fe, que també hi ha.

AVANTATGES SOCIALS: Cotxes oficials, descomptes en transport amb bitllets de primera classe gratis, despeses de protocol o dietes per a dinar -com si els ciutadans no dinaren tots els dies-, tracte de favor dels bancs amb crèdits preferencials, remuneracions per assistència a consells d’administració d’empreses públiques en funció del càrrec, … en són algunes més.

Treballem en esta línia, posem-los cara i ulls, qui ens ajuda?