DIA 28: EL CORRUPTO Y EL TERTULIANO

Sí. Els mals polítics volen controlar els mitjans de comunicació. El cas exemplar que nosaltres coneixem és Canal 9. O les subvencions concedides en funció de la línia editorial on el millor exemple és el conveni “Prensa-Escuela” o la recepció d’algunes conselleries on es deixen més exemplars que els venuts als quioscos.

La majoria de mitjans no ajuden els ciutadans a entendre la realitat que els envolta i a tindre una major consciència crítica. Conec alguna periodista que ha estat expulsada d’una tertúlia radiofònica per donar suport als redactors d’un important diari. Els redactors es queixaven del canvi dels titulars i es negaren a firmar les cròniques si modificaven el seu contingut. Alguns equips directius fan de filtres ideològics, segons les normes de qui mana o paga.

Una segona apreciació: no s’hauria de permetre la concentració de mitjans en mans de grups amb vocació de monopoli, com ha passat a Itàlia amb Berlusconi. Acaben en mans de grups financers, dels quals en depenen, per qüestió dels crèdits que es renoven i mai es liquiden, que tenen interessos polítics. Així es posa en perill la llibertat d’informació. Si no volem el bipartidisme, no volem que dos partits diguen que ens representen a totes i tots, tampoc hem de permetre que dos o tres hòldings controlen la informació que arriba als ciutadans.

Una altre aspecte. Els periodistes tenen un treball molt precari -els de comarques són uns herois- i això condiciona un desenvolupament independent professional amb garanties. La primera censura és indicar quina cosa és notícia i quina no ho és, per exemple. I si no publiquen no cobren.

La xarxa ens dóna un espai de llibertat per expressar-nos que ha trencat la realitat convinguda, el gran decorat. Però es comencen a veure alguns canvis interessants. Són les conseqüències també d’un moviment social que estem vivint, que ho es també històric.

Segons una enquesta de Metroscopia per a El País publicada dilluns, 73 de cada 100 ciutadans, consideren que la protesta o el moviment 15M, planteja coses correctes. Majoritàriament entre l’electorat progressista i també entre els electors del PP, un 25%. Passar de l’apreciació al vot és un mecanisme complicat i amb molts matisos però sempre es dóna suport als qui es troba més pròxim.

Ens interessa especialment veure que s’ha constituït una nova majoria social, no sabem si política encara, que posa en qüestió l’actual sistema de partits, perquè no representa els ciutadans. El 70% en sintonia amb la protesta del 15M és un contrapés a les propostes del PP i PP per eixir de la crisi.

Les enquestes sobre intenció de vot diuen que el PSOE perdrà 3,5 milions de vots. Els primers mesos de la legislatura que començarà el PP passarà un altre tant, amb la qual cosa entre les dos partits majoritaris deixaran de gestionar políticament la majoria social. 63 de cada 100 persones inscrites en el cens varen votar en 2008 PP o PSOE. Ara les enquestes diuen que en sumen 50. A les enquestes d’abril o juliol de 2012 ja en parlarem. Estaran per baix del 50%, ja no seran la majoria i el partits majoritari serà l’abstenció.

Vivim un moment de canvi, no penseu en formes velles. I penseu que 7 de cada 10 persones volen canviar les coses. Són els “nostres”.