DIA 31: EXPLICA COMPROMÍS

Som una opció electoral nova o renovada, que acumula tradicions polítiques diverses que han confluït en una nova plataforma ciutadana que vol sumar. Dins d’esta dinàmica treballem amb EQUO que vol unir el vot verd honest i seriós. Però sobretot, unim voluntats de centenars i milers de ciutadans que volen un futur millor.

Per les enquestes post-electorals sabem que l’electorat de COMPROMÍS del 22M és sobretot urbà, d’alts nivells d’instrucció i ocupació, més nombrós en la meitat jove del cens i els nous votants, socialdemòcrata majoritàriament i valencià, i sobretot, li agrada la política i és internauta: es tracta d’electors altament qualificats i mobilitzats, són capdavanters d’opinió.

Un electorat exigent i preparat. Que ha de saber la veritat de les coses perquè quan els escolten convencen als qui viuen al seu al voltant que no entenen d’economia o política. Ací ningú entén perquè hi ha una realitat convinguda que conten a diari els mitjans del segle XX. Wikileaks ha servit per a açò: per a demostrar que ens enganyen. Que hi ha hagut molt de teatre. Que tot té una explicació que desconeixíem i necessitem per entendre com es pot viure amb tanta incertesa de futur per a tanta gent.

Per això, comencem per donar-los les explicacions per a trobar les solucions de manera compartida. Són persones que tenen e-mail, que es compren els bitllets d’avió per internet i que pensen que saben més que els polítics, que el seu metge (miren per internet per a saber si els han dit les veritat). I esperen que expliquem el negoci de la política, allò que ells no saben, què hi ha darrere.

Compromís és una opció que representa als ciutadans moderns, honestos, progressistes i solidaris.

A continuació teniu un informe sobre desenxufals.com. Totes les dades corresponen al període de temps entre les 10.00h del divendres 28 d’octubre i les 23.59h del diumenge 30 d’octubre.

Visites a la pàgina:

36,393 visites en total, de les quals (fonts amb més de 1.000 entrades):
•Directes (amb l’adreça): 8,676
•Diaris (electrònics):
◦Levante-EMV: 5.385 visites
◦Público: 2.550 visites
◦20 Minutos: 1.002 visites
•Xarxes socials:
◦Facebook: 5.295 visites
◦Menéame: 4.456 visites
•Buscadors:
◦Google: 3.097 visites

Transcendència a les xarxes socials
•Facebook:
◦3.143 M’agrada a la web de la campanya.
◦131 persones han compartit el vídeo de la campanya.
◦Més de 1.800 persones han compartit la notícia als mitjans de comunicació, fent en total més de 2.500 m’agrada a les notícies.
◦Es calcula que la notícia ha aparegut a més de 80.000 murs diferents.
•Twitter:
◦Més de 400 tweets diferents amb la paraula clau “desenxufals.com”.
◦Encara que no és possible comptar els retweets, es calcula que ha pogut ser publicat a més de 1.000 murs diferents.
◦La audiència total aproximada pot arribar als 20.000 usuaris.
•Menéame:
◦Dos portades diferents en dos dies:
▪Divendres 28: notícia de presentació de la web:
•1.252 meneos i 3.430 clics.
▪Diumenge 30: notícia del levante-emv sobre denúncies primer dia:
•1.313 meneos i 5.020 clics.
◦En total ha estat més de 10 hores la notícia en portada.
◦Més de 50.000 persones de tot l’estat espanyol han vist la notícia entre els dos dies.

Transcendència als mitjans digitals:

La notícia ha aparegut en un total de 67 diaris digitals diferents.

DIA 30: SIN CURRO, SIN CASA, SIN PENSIÓN, SIN MIEDO

S’acosta el començament de campanya. És el moment d’explicar el programa i de demanar el vot. Les enquestes indiquen que els espais electorals s’han mogut poc respecte a les passades eleccions autonòmiques i municipals, que el record de vot és fort i no han canviat els mòbils d’elecció. No ha passat res per a que canvien els vots d’opció de manera significativa. Només l’anunci d’ETA sembla que provoca un moviment d’electors al País Basc, com havíem pronosticat, i a Madrid, en favor d’una Rosa Díez que obté el suport del sector més dretà del PP i dels seguidors d’Esperanza Aguirre. Uns per creure que Rajoy coneixia les negociacions amb ETA -i no s’enganyen- i els altres per vore a Ruiz Gallardón de núm. 4, que va portar als tribunals a Jiménez Losantos.

El PSOE no alça el cap ni a la de tres. El millor exemple: la nota de premsa de hui diumenge d’Alarte ha estat denunciar que als Ajuntaments no arriben els diners del Consell. En plena campanya s’ha convertit en el portaveu dels alcaldes del PP, de Rita Barberá, Castedo, Catalá, Mut, Agustí,… Cert és que Rus es queixa del mateix però ja és exòtic que li faça d’altaveu el secretari general del PSPV. No tenen agenda de campanya perquè ni poden defensar allò que s’ha fet ni podem prometre el que no han fet.

Perquè cal recordar que el 12 de maig de 2010, Zapatero anunciava la retallada social més important de la història de la nostra democràcia: 6 milions de pensionistes varen vore congelada la seua paga, 3 milions de funcionaris varen patir una reducció del 5% de mitjana del seu salari, 13 milions de treballadores i treballadores varen conèixer que cobrarien un 20% menys de pensió jubilació i que haurien de treballar fins els 67 anys, 1 milió de famílies sense ingressos -amb tots els membres sense treball- deixarien de rebre el subsidi de supervivència. A partir d’ací i fins a la crisi del deute, la del passat més de juliol, ZP i Rubalcaba no han sabut explicar que estava passant i com és possible que quant més cas es fa a Europa més fotuts ens trobem.

Hem perdut en drets i no s’han tocat els privilegis d’uns pocs, entre ells els dels polítics. Entre els quals es troba l’ús del càrrec polític per a col·locar a persones per a que cobren de l’administració sense passar per un concurs públic. És l’exit de desenxufals.com. No parlem del personal polític, parlem dels contractats a dit a les empreses de la Generalitat que la pròpia Sindicatura de Comptes o el pressupost de la Generalitat diu que en són 12.000. I ens falten els de algunes empreses com EMARSA, EMSHI o les depenents de les diputacions. En 24 hores hem rebut tres-cents correus.

Alarte fa de portaveu dels alcaldes del PP. Compromís opta per representar la indignació de milers de parats que se senten burlats per la casta política. Alguns periodistes o tertulians ens acusen de cacera de bruixes. No és això, i ho saben. Cal fer política sense por. Al costat dels que s’han quedat sense treball, sense casa, sense pensió i tampoc tenen por.

És la defensa de la democràcia i de la dignitat. És una nova cultura de la solidaritat. És el segle XXI.