DIA 30: SIN CURRO, SIN CASA, SIN PENSIÓN, SIN MIEDO

S’acosta el començament de campanya. És el moment d’explicar el programa i de demanar el vot. Les enquestes indiquen que els espais electorals s’han mogut poc respecte a les passades eleccions autonòmiques i municipals, que el record de vot és fort i no han canviat els mòbils d’elecció. No ha passat res per a que canvien els vots d’opció de manera significativa. Només l’anunci d’ETA sembla que provoca un moviment d’electors al País Basc, com havíem pronosticat, i a Madrid, en favor d’una Rosa Díez que obté el suport del sector més dretà del PP i dels seguidors d’Esperanza Aguirre. Uns per creure que Rajoy coneixia les negociacions amb ETA -i no s’enganyen- i els altres per vore a Ruiz Gallardón de núm. 4, que va portar als tribunals a Jiménez Losantos.

El PSOE no alça el cap ni a la de tres. El millor exemple: la nota de premsa de hui diumenge d’Alarte ha estat denunciar que als Ajuntaments no arriben els diners del Consell. En plena campanya s’ha convertit en el portaveu dels alcaldes del PP, de Rita Barberá, Castedo, Catalá, Mut, Agustí,… Cert és que Rus es queixa del mateix però ja és exòtic que li faça d’altaveu el secretari general del PSPV. No tenen agenda de campanya perquè ni poden defensar allò que s’ha fet ni podem prometre el que no han fet.

Perquè cal recordar que el 12 de maig de 2010, Zapatero anunciava la retallada social més important de la història de la nostra democràcia: 6 milions de pensionistes varen vore congelada la seua paga, 3 milions de funcionaris varen patir una reducció del 5% de mitjana del seu salari, 13 milions de treballadores i treballadores varen conèixer que cobrarien un 20% menys de pensió jubilació i que haurien de treballar fins els 67 anys, 1 milió de famílies sense ingressos -amb tots els membres sense treball- deixarien de rebre el subsidi de supervivència. A partir d’ací i fins a la crisi del deute, la del passat més de juliol, ZP i Rubalcaba no han sabut explicar que estava passant i com és possible que quant més cas es fa a Europa més fotuts ens trobem.

Hem perdut en drets i no s’han tocat els privilegis d’uns pocs, entre ells els dels polítics. Entre els quals es troba l’ús del càrrec polític per a col·locar a persones per a que cobren de l’administració sense passar per un concurs públic. És l’exit de desenxufals.com. No parlem del personal polític, parlem dels contractats a dit a les empreses de la Generalitat que la pròpia Sindicatura de Comptes o el pressupost de la Generalitat diu que en són 12.000. I ens falten els de algunes empreses com EMARSA, EMSHI o les depenents de les diputacions. En 24 hores hem rebut tres-cents correus.

Alarte fa de portaveu dels alcaldes del PP. Compromís opta per representar la indignació de milers de parats que se senten burlats per la casta política. Alguns periodistes o tertulians ens acusen de cacera de bruixes. No és això, i ho saben. Cal fer política sense por. Al costat dels que s’han quedat sense treball, sense casa, sense pensió i tampoc tenen por.

És la defensa de la democràcia i de la dignitat. És una nova cultura de la solidaritat. És el segle XXI.

Els comentaris estan tancats.