DIA 35: 11 SEGONS EN LA NOSTRA VIDA

Diumenge, l’acte central i una setmana per al 20N. Una setmana emocionant per als equips de campanya, per als amics i amigues de CIBERCOMPROMÍS, per a Baldoví, Aitana, Roger, Cristina,…. Enric, Mònica i Ribó. Una setmana per a rematar un treball que va començar la nit del 22 de maig. Recorde que Morera em va mirar i va alçar les celles, seriós, olorant que amb aquells resultats havíem obert una porta. Enguany, no hem tingut vacances mentals, de fet.

Perquè encara no apretava la calor i el treball de camp del baròmetre de juliol del CIS (poc més de 2.400 entrevistes) es va fer coincidir amb el llançament del candidat Rubalcaba. Misteriosament, el PSOE havia recuperat votants transferits a IU i UPyD respecte al baròmetre d’abril, i 10 punts de fidelitat de vot després de les eleccions municipals. Més d’un milió dels votants de ZP de 2008 tornaven per a votar Rubalcaba en plena crisi del deute quan Europa convertia Madrid en una nova Atenes. Al nostre territori “retornaven” 100.000 electors a sumar al resultat d’autonòmiques de 22 de maig. Tot una miqueta estrany. Un CIS polític.

Ara, amb el preelectoral gran del CIS (17.236 entrevistes), la fidelitat de vot del PSOE s’ha desplomat (en el baròmetre d’abril era del 50,2%, ara del 44,9%), i la transferència de vot del PSOE al PP ha augmentat 3 punts de socialistes més. Ja sumen 1,5 milions els electors que varen votar PSOE en 2008 i ara voten Rajoy.

El PSOE cau 8 punts en dades directes, és a dir, l’estratègia Rubalcaba ha fracassat, no és gens diferent del Govern de Zapatero. La mitat de la caiguda és recuperable, ara estan indecisos o es dirigeixen al blanc, però l’altra meitat ha marxat.

La fidelitat de vot al PP ha descendit lleugerament, ara hi ha 2 punts més de populars indecisos, i esta indecisió és amb UPyD, encara que el seu volum no és molt superior dels 200.000 vots a tot l’Estat. Amb tot, el PP progressa 1,2 punts en dades directes, incorporant més vots blancs i sobretot abstencionistes de l’any 2008.

El concepte NS/NC no són indecisos. El que no contesta el que va fer l’any 2008, i tampoc el que pensa fer el 20N, és un no informant, i està inclòs en aquest 23,6%. Els indecisos són molts menys.

En concret, la informació del CIS dibuixa una situació on els indecisos són 3.500.000 electors, el 10% del cens electoral total, dels quals el 66,9% van votar al PSOE l’any 2008, i el 15% al PP. Al País Valencià, 350.000 electors dels quals 245.000 són del PSOE valencià.

El PP aconsegueix en dades directes 1,5 milions d’electors procedents del PSOE, és raonable que participe en la distribució d’indecisos d’este origen? Pensem que no, que no hi ha més mercat fronterer que 1,5 milions, que el desplaçament d’eixe bloc electoral ja està expressat en les dades directes. Ja els han de tindre tots perquè, en cas contrari, superaran el 50% dels vots vàlids en el conjunt d’Espanya. Un resultat estratosfèric que els acostaria al 13 milions de vots.

L’estudi del CIS, tal com ve, situa al PP en un resultat superior als 12 milions de vots, i al PSOE en un altre inferior als 7,5 milions. Però amb eixos números el PSOE valencià estaria en 750.000 vots i perdria respecte a 2008, 378.000 vots. No sumaria indecisos.

Per a major complicació, el quadre de dubtes que es dedueix del CIS no fa una altra cosa que situar en l’òrbita del PP tants indecisos com en la del PSOE, quan els populars parteixen amb una dada directa d’11,5 milions de vots.

És raonable suposar que el PP només obtindrà mig milió dels indecisos que hi ha en joc en esta campanya, 50.000 al nostre país, per a arribar a 1.465.000 vots, en el millor dels casos. O no.

I el PSOE? Si s’ha quedat clavat, on aniran el seu votants?. Estan clavats o els aprofitarà l’estratègia de “susto o muerte”?

Tot en l’aire. No és emocionat la campanya?. Quants vots val #11segonscompromis? Més que l’esgarradeta dels paperets d’aquell home del PP d’ulleretes mentre parlava Mònica? Més el vídeo de la samarreta a Canal 9?

Ho sabrem en uns quants dies. Fem l’enquesta. Pregunteu a un veí sí considera normal que vullguen que parlem 11 segons en un debat. Sí és indecís, ja no ho és tant. Dediqueu 11 segons a cada enquesta. Són els millors 11 segons de la nostra vida… política.

DIA 33: EL CIS DIU QUE SÍ

Hui hem tingut el pre-electoral del CIS que ha assignat escons i anticipa una majoria absolutíssima del Partit Popular. Ací el teniu a la vostra disposició. CIS.

Assignen a la nostra coalició un escó amb un 0,41 dels vots sobre cens, és a dir, 142.000 vots. No ens assignen indecisos . A Coalició Canària, amb un vot del 0,2% li projecten fins el 0,6%. En el nostre cas, per l’absència de referències contundents de record de vot, han decidit deixar-nos amb el vot directe i prou. Estudiem els 68 casos de les taules que han trobat de voluntaris que varen explicitar que no votaven a cap partit dels proposats i que indiquen que votarien Compromís. N’havien d’haver trobat a 7 per record de vot respecte a 2008 i n’han trobat 10 vegades més. Ja va passar això a les autonòmiques on a València ciutat n’havien trobat 6 votants de BLOC-IdPV-VEE de Generals 2008 i ara hi havia tants que dibuixaven 35.000 vots. Els que va traure l’amic Ribó, que era volgut com alcalde per 30.000 veïns del cap i casal. Ens posaren un resultat estimat demencial, per quedar bé i acabar prompte.

Ara no han preguntat per nosaltres directament, ni per EQUO ni per Amaiur. Així les coses hem d’agrair tanta espontànietat.

Traslladem ací els números que donen els partits parlamentaris, sobre els que tenim informació sobre record de vot. Perquè, per COMPROMÍS-Q no han preguntat directament. No obstant tenim algunes dades molt interessants a partir dels enquestats valencians i valencianes que diuen que ens votaran o que volen que guanyem les eleccions.

A la pregunta ¿Y qué partido o coalición le gustaría a Ud. que ganara? Hi ha 176.000 electors que voldrien una victòria de COMPROMÍS-EQUO.

El PP se n’ix del tauler i al territori valencià sempre ha estat un 20% com a mínim per dalt de la mitjana estatal. Això sembla que s’ha acabat, com a mínim. El PSOE sol clavar els resultats, i el comportament del partit de Blanqueries és el de la mitjana espanyola
IU en 2008 va obtindre 970.000 vots a Espanya dels quals un 4,8% venien de la província de València. Ara en tenen 1.561.000 que donarien 75.000 vots. El PP en tindria prop de 800.000 i el PSOE si aporta el 5,4% dels vots d’Espanya, arribaria a 405.000 vots a la província de València, perdent 194.000 vots. Compromís n’acredita segons els CIS més de 110.000.

Ja estem en campanya. Hui a Sueca he vist a un Baldoví que ja se sent diputat i a una Mònica Oltra brutal. No trobe una altra definició millor per al discurs d’esta dona. I el regal de Pepi i les filles de Joan que ens han cantat un espectacular “Que tinguem sort”. Anem a mil i tenim les claus que obrin molts panys. Les explicarem en privat.

Ací teniu les taules.

DIA 32: DIGUEM NO

EL PSOE no ens ha vol sentir a nosaltres ni a cap partit als debats de Canal 9. Ens volen donar 11 segons perquè expliquem el programa polític d’una formació que ha recollit 26.000 avals. Però nosaltres volem que totes les formacions puguen expressar-se, proposar, que totes les veues siguen escoltades.

Si la televisió, si Canal 9, és un servei públic i les eleccions són d’interés públic general, per què no poden tots els partits tindre encara que siga cinc minuts per explicar les seues propostes?

Hi ha quinze dies de campanya i poc més de tretze partits o coalicions que es presenten. Què costa que totes les nits es dediquen 10 minuts en la televisió pública a obrir una finestra a la llibertat d’expressió?

No era això la democràcia companys i companyes?

Molts sou joves i no ho recordareu. A mi també m’ho contaren però encara ressonava en l’aire quan era menut.

Diguem no. Nosaltres no som d’eixe món. Ara més que mai.

DIA 31: EXPLICA COMPROMÍS

Som una opció electoral nova o renovada, que acumula tradicions polítiques diverses que han confluït en una nova plataforma ciutadana que vol sumar. Dins d’esta dinàmica treballem amb EQUO que vol unir el vot verd honest i seriós. Però sobretot, unim voluntats de centenars i milers de ciutadans que volen un futur millor.

Per les enquestes post-electorals sabem que l’electorat de COMPROMÍS del 22M és sobretot urbà, d’alts nivells d’instrucció i ocupació, més nombrós en la meitat jove del cens i els nous votants, socialdemòcrata majoritàriament i valencià, i sobretot, li agrada la política i és internauta: es tracta d’electors altament qualificats i mobilitzats, són capdavanters d’opinió.

Un electorat exigent i preparat. Que ha de saber la veritat de les coses perquè quan els escolten convencen als qui viuen al seu al voltant que no entenen d’economia o política. Ací ningú entén perquè hi ha una realitat convinguda que conten a diari els mitjans del segle XX. Wikileaks ha servit per a açò: per a demostrar que ens enganyen. Que hi ha hagut molt de teatre. Que tot té una explicació que desconeixíem i necessitem per entendre com es pot viure amb tanta incertesa de futur per a tanta gent.

Per això, comencem per donar-los les explicacions per a trobar les solucions de manera compartida. Són persones que tenen e-mail, que es compren els bitllets d’avió per internet i que pensen que saben més que els polítics, que el seu metge (miren per internet per a saber si els han dit les veritat). I esperen que expliquem el negoci de la política, allò que ells no saben, què hi ha darrere.

Compromís és una opció que representa als ciutadans moderns, honestos, progressistes i solidaris.

A continuació teniu un informe sobre desenxufals.com. Totes les dades corresponen al període de temps entre les 10.00h del divendres 28 d’octubre i les 23.59h del diumenge 30 d’octubre.

Visites a la pàgina:

36,393 visites en total, de les quals (fonts amb més de 1.000 entrades):
•Directes (amb l’adreça): 8,676
•Diaris (electrònics):
◦Levante-EMV: 5.385 visites
◦Público: 2.550 visites
◦20 Minutos: 1.002 visites
•Xarxes socials:
◦Facebook: 5.295 visites
◦Menéame: 4.456 visites
•Buscadors:
◦Google: 3.097 visites

Transcendència a les xarxes socials
•Facebook:
◦3.143 M’agrada a la web de la campanya.
◦131 persones han compartit el vídeo de la campanya.
◦Més de 1.800 persones han compartit la notícia als mitjans de comunicació, fent en total més de 2.500 m’agrada a les notícies.
◦Es calcula que la notícia ha aparegut a més de 80.000 murs diferents.
•Twitter:
◦Més de 400 tweets diferents amb la paraula clau “desenxufals.com”.
◦Encara que no és possible comptar els retweets, es calcula que ha pogut ser publicat a més de 1.000 murs diferents.
◦La audiència total aproximada pot arribar als 20.000 usuaris.
•Menéame:
◦Dos portades diferents en dos dies:
▪Divendres 28: notícia de presentació de la web:
•1.252 meneos i 3.430 clics.
▪Diumenge 30: notícia del levante-emv sobre denúncies primer dia:
•1.313 meneos i 5.020 clics.
◦En total ha estat més de 10 hores la notícia en portada.
◦Més de 50.000 persones de tot l’estat espanyol han vist la notícia entre els dos dies.

Transcendència als mitjans digitals:

La notícia ha aparegut en un total de 67 diaris digitals diferents.

DIA 30: SIN CURRO, SIN CASA, SIN PENSIÓN, SIN MIEDO

S’acosta el començament de campanya. És el moment d’explicar el programa i de demanar el vot. Les enquestes indiquen que els espais electorals s’han mogut poc respecte a les passades eleccions autonòmiques i municipals, que el record de vot és fort i no han canviat els mòbils d’elecció. No ha passat res per a que canvien els vots d’opció de manera significativa. Només l’anunci d’ETA sembla que provoca un moviment d’electors al País Basc, com havíem pronosticat, i a Madrid, en favor d’una Rosa Díez que obté el suport del sector més dretà del PP i dels seguidors d’Esperanza Aguirre. Uns per creure que Rajoy coneixia les negociacions amb ETA -i no s’enganyen- i els altres per vore a Ruiz Gallardón de núm. 4, que va portar als tribunals a Jiménez Losantos.

El PSOE no alça el cap ni a la de tres. El millor exemple: la nota de premsa de hui diumenge d’Alarte ha estat denunciar que als Ajuntaments no arriben els diners del Consell. En plena campanya s’ha convertit en el portaveu dels alcaldes del PP, de Rita Barberá, Castedo, Catalá, Mut, Agustí,… Cert és que Rus es queixa del mateix però ja és exòtic que li faça d’altaveu el secretari general del PSPV. No tenen agenda de campanya perquè ni poden defensar allò que s’ha fet ni podem prometre el que no han fet.

Perquè cal recordar que el 12 de maig de 2010, Zapatero anunciava la retallada social més important de la història de la nostra democràcia: 6 milions de pensionistes varen vore congelada la seua paga, 3 milions de funcionaris varen patir una reducció del 5% de mitjana del seu salari, 13 milions de treballadores i treballadores varen conèixer que cobrarien un 20% menys de pensió jubilació i que haurien de treballar fins els 67 anys, 1 milió de famílies sense ingressos -amb tots els membres sense treball- deixarien de rebre el subsidi de supervivència. A partir d’ací i fins a la crisi del deute, la del passat més de juliol, ZP i Rubalcaba no han sabut explicar que estava passant i com és possible que quant més cas es fa a Europa més fotuts ens trobem.

Hem perdut en drets i no s’han tocat els privilegis d’uns pocs, entre ells els dels polítics. Entre els quals es troba l’ús del càrrec polític per a col·locar a persones per a que cobren de l’administració sense passar per un concurs públic. És l’exit de desenxufals.com. No parlem del personal polític, parlem dels contractats a dit a les empreses de la Generalitat que la pròpia Sindicatura de Comptes o el pressupost de la Generalitat diu que en són 12.000. I ens falten els de algunes empreses com EMARSA, EMSHI o les depenents de les diputacions. En 24 hores hem rebut tres-cents correus.

Alarte fa de portaveu dels alcaldes del PP. Compromís opta per representar la indignació de milers de parats que se senten burlats per la casta política. Alguns periodistes o tertulians ens acusen de cacera de bruixes. No és això, i ho saben. Cal fer política sense por. Al costat dels que s’han quedat sense treball, sense casa, sense pensió i tampoc tenen por.

És la defensa de la democràcia i de la dignitat. És una nova cultura de la solidaritat. És el segle XXI.