DIA 31: EXPLICA COMPROMÍS

Som una opció electoral nova o renovada, que acumula tradicions polítiques diverses que han confluït en una nova plataforma ciutadana que vol sumar. Dins d’esta dinàmica treballem amb EQUO que vol unir el vot verd honest i seriós. Però sobretot, unim voluntats de centenars i milers de ciutadans que volen un futur millor.

Per les enquestes post-electorals sabem que l’electorat de COMPROMÍS del 22M és sobretot urbà, d’alts nivells d’instrucció i ocupació, més nombrós en la meitat jove del cens i els nous votants, socialdemòcrata majoritàriament i valencià, i sobretot, li agrada la política i és internauta: es tracta d’electors altament qualificats i mobilitzats, són capdavanters d’opinió.

Un electorat exigent i preparat. Que ha de saber la veritat de les coses perquè quan els escolten convencen als qui viuen al seu al voltant que no entenen d’economia o política. Ací ningú entén perquè hi ha una realitat convinguda que conten a diari els mitjans del segle XX. Wikileaks ha servit per a açò: per a demostrar que ens enganyen. Que hi ha hagut molt de teatre. Que tot té una explicació que desconeixíem i necessitem per entendre com es pot viure amb tanta incertesa de futur per a tanta gent.

Per això, comencem per donar-los les explicacions per a trobar les solucions de manera compartida. Són persones que tenen e-mail, que es compren els bitllets d’avió per internet i que pensen que saben més que els polítics, que el seu metge (miren per internet per a saber si els han dit les veritat). I esperen que expliquem el negoci de la política, allò que ells no saben, què hi ha darrere.

Compromís és una opció que representa als ciutadans moderns, honestos, progressistes i solidaris.

A continuació teniu un informe sobre desenxufals.com. Totes les dades corresponen al període de temps entre les 10.00h del divendres 28 d’octubre i les 23.59h del diumenge 30 d’octubre.

Visites a la pàgina:

36,393 visites en total, de les quals (fonts amb més de 1.000 entrades):
•Directes (amb l’adreça): 8,676
•Diaris (electrònics):
◦Levante-EMV: 5.385 visites
◦Público: 2.550 visites
◦20 Minutos: 1.002 visites
•Xarxes socials:
◦Facebook: 5.295 visites
◦Menéame: 4.456 visites
•Buscadors:
◦Google: 3.097 visites

Transcendència a les xarxes socials
•Facebook:
◦3.143 M’agrada a la web de la campanya.
◦131 persones han compartit el vídeo de la campanya.
◦Més de 1.800 persones han compartit la notícia als mitjans de comunicació, fent en total més de 2.500 m’agrada a les notícies.
◦Es calcula que la notícia ha aparegut a més de 80.000 murs diferents.
•Twitter:
◦Més de 400 tweets diferents amb la paraula clau “desenxufals.com”.
◦Encara que no és possible comptar els retweets, es calcula que ha pogut ser publicat a més de 1.000 murs diferents.
◦La audiència total aproximada pot arribar als 20.000 usuaris.
•Menéame:
◦Dos portades diferents en dos dies:
▪Divendres 28: notícia de presentació de la web:
•1.252 meneos i 3.430 clics.
▪Diumenge 30: notícia del levante-emv sobre denúncies primer dia:
•1.313 meneos i 5.020 clics.
◦En total ha estat més de 10 hores la notícia en portada.
◦Més de 50.000 persones de tot l’estat espanyol han vist la notícia entre els dos dies.

Transcendència als mitjans digitals:

La notícia ha aparegut en un total de 67 diaris digitals diferents.

DIA 30: SIN CURRO, SIN CASA, SIN PENSIÓN, SIN MIEDO

S’acosta el començament de campanya. És el moment d’explicar el programa i de demanar el vot. Les enquestes indiquen que els espais electorals s’han mogut poc respecte a les passades eleccions autonòmiques i municipals, que el record de vot és fort i no han canviat els mòbils d’elecció. No ha passat res per a que canvien els vots d’opció de manera significativa. Només l’anunci d’ETA sembla que provoca un moviment d’electors al País Basc, com havíem pronosticat, i a Madrid, en favor d’una Rosa Díez que obté el suport del sector més dretà del PP i dels seguidors d’Esperanza Aguirre. Uns per creure que Rajoy coneixia les negociacions amb ETA -i no s’enganyen- i els altres per vore a Ruiz Gallardón de núm. 4, que va portar als tribunals a Jiménez Losantos.

El PSOE no alça el cap ni a la de tres. El millor exemple: la nota de premsa de hui diumenge d’Alarte ha estat denunciar que als Ajuntaments no arriben els diners del Consell. En plena campanya s’ha convertit en el portaveu dels alcaldes del PP, de Rita Barberá, Castedo, Catalá, Mut, Agustí,… Cert és que Rus es queixa del mateix però ja és exòtic que li faça d’altaveu el secretari general del PSPV. No tenen agenda de campanya perquè ni poden defensar allò que s’ha fet ni podem prometre el que no han fet.

Perquè cal recordar que el 12 de maig de 2010, Zapatero anunciava la retallada social més important de la història de la nostra democràcia: 6 milions de pensionistes varen vore congelada la seua paga, 3 milions de funcionaris varen patir una reducció del 5% de mitjana del seu salari, 13 milions de treballadores i treballadores varen conèixer que cobrarien un 20% menys de pensió jubilació i que haurien de treballar fins els 67 anys, 1 milió de famílies sense ingressos -amb tots els membres sense treball- deixarien de rebre el subsidi de supervivència. A partir d’ací i fins a la crisi del deute, la del passat més de juliol, ZP i Rubalcaba no han sabut explicar que estava passant i com és possible que quant més cas es fa a Europa més fotuts ens trobem.

Hem perdut en drets i no s’han tocat els privilegis d’uns pocs, entre ells els dels polítics. Entre els quals es troba l’ús del càrrec polític per a col·locar a persones per a que cobren de l’administració sense passar per un concurs públic. És l’exit de desenxufals.com. No parlem del personal polític, parlem dels contractats a dit a les empreses de la Generalitat que la pròpia Sindicatura de Comptes o el pressupost de la Generalitat diu que en són 12.000. I ens falten els de algunes empreses com EMARSA, EMSHI o les depenents de les diputacions. En 24 hores hem rebut tres-cents correus.

Alarte fa de portaveu dels alcaldes del PP. Compromís opta per representar la indignació de milers de parats que se senten burlats per la casta política. Alguns periodistes o tertulians ens acusen de cacera de bruixes. No és això, i ho saben. Cal fer política sense por. Al costat dels que s’han quedat sense treball, sense casa, sense pensió i tampoc tenen por.

És la defensa de la democràcia i de la dignitat. És una nova cultura de la solidaritat. És el segle XXI.

DIA 29: 23 PUNTS, COM EL LLEVANT

L’altra dia va visitar l’ajuntament del meu poble, governat per PSOE i EU, un grup de polítics d’Angola. Venien a vore com ens organitzem ací per donar serveis als ciutadans. Anaven tots ben mudats i vaig pensar amb els pobrets de les pasteres i que allà també han d’haver polítics corruptes. També, per què no dir-ho, si ací estem per ensenyar massa coses després del desastre dels últims anys.

Per exemple, fliparien si els explicaren que durant la negociació del nou marc de relacions laborals, els empresaris enviaren com a representant a un implicat en un frau a la Seguretat Social, vagues, impagament als treballadors i embargaments. Al Sr. Diaz Ferran, de Viatges Marsans, el cap de la CEOE. I que esta mateixa organització ara diu que cal reduir els dies d’indemnització quan fan un comiat improcedent. I com ZP li va fer més cas que als sindicats o als seus votants. No s’estranyaran, si són espabilats, de la diferència de 15 punts a les enquestes entre PP i PSOE que al País Valencià ésta en 23. Els que porta ara mateix el Llevant UE, flamant líder de primera.

Els hauran dit que al final la culpa no la tenen ni els polítics, ni els bancs ni el sistema financer. La tenim nosaltres que no som competitius, que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, que no ens esforcem, que no som fiables, que és un risc deixar-nos diners. I orgullosos diran que Europa té un pla de rescat : que dediquem tota la nostra vida a treballar per a un altre, en exclusiva, a canvi d’un jornal cada dia més mínim. La reforma laboral del PSOE en deixa esta sensació: allargar la nostra vida professional fins els 67 anys, endurir les condicions per obtindre una pensió digna, disminució de la seguretat laboral en facilitar l’acomiadament o l’augment de les hores de treball.

A Espanya hi ha 12 milions de persones que són funcionaris o pensionistes. Que cobren de l’Estat o l’administració, que han vist reduït el seu sou durnt esta legisltura. També més de 5 milions d’aturats i aturades. Tots ells majors d’edat, amb dret de vot. Si fa no fa són el 50% del cens electoral que viuen o han notat la crisi econòmica i la gestió del PSOE. I 10 milions de joves que no saben si tenen futur. Li han regalat el govern a Rajoy, o no?

Ens toca construir un nou moviment des dels fonaments. Perquè la barraca ha caigut a terra i estos no tenen ganes d’arreglar-la ni saben. A la faena.

DIA 28: EL CORRUPTO Y EL TERTULIANO

Sí. Els mals polítics volen controlar els mitjans de comunicació. El cas exemplar que nosaltres coneixem és Canal 9. O les subvencions concedides en funció de la línia editorial on el millor exemple és el conveni “Prensa-Escuela” o la recepció d’algunes conselleries on es deixen més exemplars que els venuts als quioscos.

La majoria de mitjans no ajuden els ciutadans a entendre la realitat que els envolta i a tindre una major consciència crítica. Conec alguna periodista que ha estat expulsada d’una tertúlia radiofònica per donar suport als redactors d’un important diari. Els redactors es queixaven del canvi dels titulars i es negaren a firmar les cròniques si modificaven el seu contingut. Alguns equips directius fan de filtres ideològics, segons les normes de qui mana o paga.

Una segona apreciació: no s’hauria de permetre la concentració de mitjans en mans de grups amb vocació de monopoli, com ha passat a Itàlia amb Berlusconi. Acaben en mans de grups financers, dels quals en depenen, per qüestió dels crèdits que es renoven i mai es liquiden, que tenen interessos polítics. Així es posa en perill la llibertat d’informació. Si no volem el bipartidisme, no volem que dos partits diguen que ens representen a totes i tots, tampoc hem de permetre que dos o tres hòldings controlen la informació que arriba als ciutadans.

Una altre aspecte. Els periodistes tenen un treball molt precari -els de comarques són uns herois- i això condiciona un desenvolupament independent professional amb garanties. La primera censura és indicar quina cosa és notícia i quina no ho és, per exemple. I si no publiquen no cobren.

La xarxa ens dóna un espai de llibertat per expressar-nos que ha trencat la realitat convinguda, el gran decorat. Però es comencen a veure alguns canvis interessants. Són les conseqüències també d’un moviment social que estem vivint, que ho es també històric.

Segons una enquesta de Metroscopia per a El País publicada dilluns, 73 de cada 100 ciutadans, consideren que la protesta o el moviment 15M, planteja coses correctes. Majoritàriament entre l’electorat progressista i també entre els electors del PP, un 25%. Passar de l’apreciació al vot és un mecanisme complicat i amb molts matisos però sempre es dóna suport als qui es troba més pròxim.

Ens interessa especialment veure que s’ha constituït una nova majoria social, no sabem si política encara, que posa en qüestió l’actual sistema de partits, perquè no representa els ciutadans. El 70% en sintonia amb la protesta del 15M és un contrapés a les propostes del PP i PP per eixir de la crisi.

Les enquestes sobre intenció de vot diuen que el PSOE perdrà 3,5 milions de vots. Els primers mesos de la legislatura que començarà el PP passarà un altre tant, amb la qual cosa entre les dos partits majoritaris deixaran de gestionar políticament la majoria social. 63 de cada 100 persones inscrites en el cens varen votar en 2008 PP o PSOE. Ara les enquestes diuen que en sumen 50. A les enquestes d’abril o juliol de 2012 ja en parlarem. Estaran per baix del 50%, ja no seran la majoria i el partits majoritari serà l’abstenció.

Vivim un moment de canvi, no penseu en formes velles. I penseu que 7 de cada 10 persones volen canviar les coses. Són els “nostres”.

DIA 27: ¡A LA PUTA CALLE!

Cada dia, des del dia 1 d’abril al 30 de juny, 33 persones o famílies valencianes han perdut la seua vivenda. Què han fet el govern de ZP o el de Camps per evitar esta situació? Com hem arribat fins ací? Tenen alguna proposta al seus programes per combatre-la?

El problema de de la vivenda ja ha estat motiu de bronca social des de fa anys. Especialment el seu preu a grans ciutats i algunes poblacions. Els ajuntaments varen descobrir que el 10% del aprofitament urbanístic es podia destinar a pagar despesa corrent -les festes i els saraos- sense haver de destinar-lo a promoure VPO o intervindre en el mercat promovent construccions o posant solars a preu raonable. Conten que Blasco passava gust quan els alcaldes socialistes anaven a visitar-lo per demanar l’autorització dels coneguts PAIS i el permís per a destinar el 10% a fer piscines cobertes amb els diners destinats a vivendes socials. Rus amb el 10% va pagar les fonts de l’entrada de Xàtiva i una reforma del Gran Teatre. Va perdre el contenciós i després no tenia diners per a reposar el forat. En l’entreacte de la comèdia, la Generalitat li ha pagat 24 milions d’euros per a cobrir la Plaça de Bous.

L’escàndol, un d’ells com a mínim, ha estat posar més vivendes en el mercat de les necessàries a partir de Plans d’Ordenació Urbana que partien de memòries plenes de mentides i que consentien des de les conselleries. Es justificava la necessitat de dotar a les poblacions de noves zones edificables, comprades prèviament a preu d’horta amb la informació privilegiada, sense haver desenvolupat zones a mig construir. A més, la gran majoria d’ajuntaments no tenen constituït el registre de solars que obliga la norma per a combatre l’especulació: si no vens et puc subhastar el solar. D’això es tractava, de l’ordenació i planificació urbana.

Per a rematar-ho, quan ha vingut la crisi, han presentat la suspensió de pagaments amb falsos balanços equilibrats. Un famós constructor que durant anys va plantar la falla més campiona amb un pressupost indecent i contra la tradició de la festa, quan va pegar la campanada, va deixar actius per un import semblant als deutes. Crec recordar que eren 100 milions d’euros de deutes a proveïdors, autònoms, professionals… que haurien de cobrar quan es vengueren locals comercials de milers de metres que encara estan sense vendre o pisos de tres-centes metres quadrats que envolten hotels de cinc estreles que també han tancat. Tot una gran mentida. Els bancs es varen adjudicar els pisos hipotecats i en pau. Els proveïdors i autònoms encara no han cobrat. Ell es troba lliure de deutes perquè cobraran del resultat de la subhasta d’unes propietats sense preu de mercat que els bancs varen taxar en el doble del deute.

Tu no tens tanta sort. Saps per què?

Els mateixos que varen posar preu als pisos de 60 metres ara quan es deixen de pagar les hipoteques se’ls adjudiquen després de baixar el preu. Tu t’hauràs quedat sense casa i les persones que t’avalaren, si no eres funcionari i jove, estan endeutats al banc amb tu. No podràs refer la teua vida, t’embargaran la nòmina quan trobes treball i figuraràs a un registre de morosos que t’impedira llogar un pis si no ho fa algú a nom teu. I hauràs de tornar a casa dels pares amb la teua parella i potser amb algun fill. I seràs una persona “inviable econòmicament”. No tindràs una moratòria ni un termini per a refer-te i pagar les quotes endarrerides ni vindran a rescatar-te. T’enganyaren fent-te creure que era millor pagar una lletra d’un pis que un lloguer al mateix preu. Ara no tens pis i tens un gran deute.

Ara s’ha de rescatar a l’EURO a mb un bilió d’euros, que són més que el PIB d’Espanya de 2010, 400 milions de dolars més. La suma de tots els béns i serveis d’un estat junts pel seu poder adquisitiu. Una indecència.